M’agradaria ser irreal,
no tenir preucopecions,
m’agradria imagiar-me
que puc pensar per mi,
m’agradaria desmuntar-me
i mai colepsar-me.
M’agradaria deixar d’estimar-te
i deixar de mirar-te,
però ho segueixo fent
hi ho seguiré fent
fins que trobi algú altre.
no tenir preucopecions,
m’agradria imagiar-me
que puc pensar per mi,
m’agradaria desmuntar-me
i mai colepsar-me.
M’agradaria deixar d’estimar-te
i deixar de mirar-te,
però ho segueixo fent
hi ho seguiré fent
fins que trobi algú altre.
P.D: la majoria dels meus poemes no mostren els meus sentiments . Aquest n'és un exemple.
L'amor és una estupidesa, que és sinó? ;P
5 comentaris:
ben dit tiee
n se com tu fas x escriuree noiaa
tstimuuuu
petuneeetsss
Et seré sincer, aquest poema no m'ha agradat gaire tot i que els dos primers versos m'agradaria que poguessin ser reals però llavors la vida perdria una bona part de la gràcia que té.
Què és l'amor? Un misteri incomprensible.
Molts petons!
Està bastant bé^^
I estic d'acord amb tu, l'amor és una tonteria... però una tonteria molt bonica!
En fi, adéu! Petons =^)
qe no actualitzeem tiaa!!
vaa qe jo vull veure més textus dels teeus :)
un petunet bunica!!!
muac
testimo.testimo.tatimu.testimo.mua!
Publica un comentari a l'entrada