AIXÒ I RES MÉS...
Dins una capsa de galetes,
una de senzilla,
bruta i vella,
de ferro,
com les antigues,
vaig trobar tres fotografies.
Una de meva,
una de teva
i una estripada.
Vaig cercar els bocins,
i, en els minúsculs trossets de la fotografia,
es veien dos rostres,
borrosos però clars,
un a prop de l'altre,
un amb un somriure i la boca oberta
i l'altre amb un somriure forçat.
Un era el teu,
l'altre el meu...
I ja no sé res més...
Vaig tornar a desordenar
els petits trossos del trencaclosques,
igual que havia fet anys abans,
i els vaig estripar encara
en bocins més i més petits,
els vaig recollir i
els vaig posar dins de la capsa...
I res més,
sí, res més,
ja no sé què va passar ni què vaig fer,
vaig destrossar una fotografia en blanc i negre
igual que anys abans
la guerra havia destrossat
la nostra vida de color
i l'havia transformaten un record,
una mort i una trista fotografia.
I res més,
res més,
tu,
jo,
la teva fotografia,
la meva fotografia,
la nostra fotografia
i nosaltres...
Tot això, un simple record i prou...
6 comentaris:
CLad, aquest ja el vaig llegir
a mi m'encanta, és preciós
escrius d Puta mare
ja m'agradaria a mi
Mir
Eii!^^
Molt maco el poema!
M'agrada molt!
Jo també m'he de posar les piles amb això dels poemes... que inventar-me històries m'és fàcil, però poemes... no sé... em costa més >.<
Adéu petons!! ja t'aniré comentant^^
àfrica
Oh diós, el poema és preciós, o almenys a mi m'ha encantat,
ja et vaig dir que t'aniria comentant,
un petó molt fort uapa :)
Que passis un bon estiu,
Laia.
ola wapa
sok la teba spia
jejej,,,
ens em d bere 1 dia
wenu wapa ens beiem
xaooooooo!!!!!!!!!!!!
claudieee
bombolladepapemaxeee
aqet blog esta subrat mancanten els teus poemess i ia u sass!!
:)
ia intentare d ferna ioo po costaa xddd
apaa un petuneet ia manire paxaan
tstimuuu (L)
maaaar
Molt maco el poema, tots tenim moltes fotos i cada una és el fragment d'un record tant si és bo com si no.
Ja em passaré per aquí per a veure les pròximes entrades.
Vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada