dissabte, 23 d’agost del 2008


No vull pensar,
solament necessito reflexionar...
Preferiria tancar els ulls
i submergir-me en el meu món,
m'agradaria plorar,
però tot i així no puc,
potser és perquè,
no t'estimo tan com em sembla?,
si em donessis una raó potser m'entendria
però potser no podria,
el millor seria dir-te adéu
i cantar amb pluja i neu:
Ja no t'estimo amor meu!

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Eii clad!!
haha, m'ha agradat molt
l'amor és sense cap dubte
una estupidesa ^^ yeah

moltissim petons
i continua així
ets genial


Mir

Anònim ha dit...

uapaaa
poemaa geniaaal ;)
enseriuu q no see com els faas
mil milions d petonss
tstimuuuuu

maaaaaRR